Exposició Fotogràfica. "Qui és Belén?"

Bon dia i benvingudes a un nou post de mestra en formació! En l'assignatura de TIC hem estat durant aquestes setmanes treballant la imatge digital i tot allò que comporta, és a dir, com crear bones fotos, protecció de menors ... entre d'altres. Que ja hi he desenvolupat aquests aspectes en entrades anteriors.

La principal idea de l'elecció d'aquest tema a l'aula és degut al fet que la fotografia s'ha convertit en una part essencial de les nostres vides. Per exemple, quan estem amb la família, amics o fins i tot sols fem constantment tota mena de fotografies, com retrats, paisatgistes, entre d'altres. O també els eslògans publicitaris es creen empleant fotografies. Mirem on mirem estem envoltats de fotografies al carrer, a la TV i xarxes online, dins de casa, als supermercats, etc. Per això, és essencial donar unes nocions bàsiques, adaptades a l'edat dels estudiants, perquè sàpiguen com fer les fotografies, al fet que, com editar-les i on publicar-les.

En el post de la fotografia digital, vaig explicar algunes de les regles que devem tindre en compte alhora de fer fotografies, ací més abaix les teniu numerades per recordar-les o per si no heu vist l’anterior post.

1. Identifica el centre d'interès.
2. Omplir l’enquadrament.
3. Recolzat en les línies.
4. Treballa el fluix.
5. Juga en la direcció.
6. Els elements repetits.
7. Els colors sempre expressen.
8. L'interès dels trios.
9. La regla dels terços.
10. L’espai negatiu.
11. Treballar les tres dimensions: front i fons.
12. El emmarcat natural.
13. Les corbes en “S”.

A més, he après, a través d'aquesta activitat, que l'ús de la fotografia dins de l'aula pot ser molt beneficiós. Quines aportacions positives podem extreure a l’aula? Amb aquesta activitat es pot pretendre diversos objectius, com, per exemple, començar a fixar-se en els petits detalls, ser més acurat i responsabilitzar-se de les seves pertinences, ser més imaginatius i creatius i a ser pacient, entre d'altres.

També he tingut que fer la meua pròpia exposició fotogràfica, el tema d’aquesta és “Qui és Belén?” Les fotografies de l’exposició mostren allò que em defineix com a persona, allò que m’agrada i més. Fer les fotografies m’agradat molt, ja que la fotografia em pareix un món molt interessant i de gran creativitat i innovació, però també he de dir que m’ha costat fer les fotos perquè no estic acostumada a fer moltes fotos, com a molt he fet algunes en el mòbil i ja està, no hi havia fet fotos en càmera. La exposició l'he pujada a Google Fotos i he de dir que es una bona eina per pujar fotos i que se't guarden per sempre i no les pergues, si no les asborres. En comparació en Instagram (IG), pots pujar les fotos tal qual són perquè no hi ha una mida estàndard, que en IG te les talla ja que no hi caben en el seu marc. També pots crear àlbums, collages, vídeos en les fotos, o animacions, tu soles o en colaboradors. Però al igual que té eixos aspectes positius respecte altres apps, també ne té altres negatius, com no poder editar- les afegint filtres o canviar la saturació, llum, contrast, etc. Des del meu punt de vista potser fa 10 anys tingués molta utilitat, però actualment ha quedat relegada a ser com la galeria del mòbil, però al núvol, atès que ara hi ha milers de apps i webs que et deixen fer tot això i més des d'una mateixa plataforma, jo en el meu cas, per exemple mai l'havia emprat.

Les imatges, les he fet tant en una càmera Sony o en la càmera del mòbil i també he editat alguna d’elles, afegint filtres, entre altres. A continuació us deixe la exposició amb la explicació del que representen.

Família

Aquests tatuatges són de l’esquena del meu pare, encara que ma mare te els té. I representen la família. El tatuatge més obscur, els 5 cors representen a cadascú dels integrants de la meua família i el cor en l’estrela que representa la meua germana no nascuda. L’altre tatuatge va ser un disseny, un poc abstracte, propi i són les primeres lletres dels nostres noms la A, J, B i M.

Força i lluita

Aquesta cicatriu és d’una operació al peu a la que vaig ser intervinguda als 6 anys, com a conseqüència d’haver nascuda prematurament. Però per a mi representa tot allò que he passat des que vaig nàixer fins ser la persona que sóc ara. I també es un recordatori per seguir lluitant per aconseguir les meues reptes, ja que no hi ha res impossible, pot ser que siga més difícil, però no impossible. En aquesta fotografia he jugat en el contrast, l’exposició i les ombres.

 

Falles

Les falles han estat molt presents en la meua vida des de ben menuda fins uns anys enrere. Es podria dir que porte les falles a la sang. La primera falla a la que vaig estar apuntada en tan sols 2 anys va ser la de les meues cosines majors, al barri de Patraix de València i després vaig estar des dels 5 fins als 19 a una de les falles del meu barri. En aquesta falla he viscut moments molt divertits i també inoblidables, em vestia per tots els actes de la setmana fallera, la presentació. I  per mi va ser magnífic tot l’exercici faller del 2014 on ma germana va ser fallera major infantil. En la foto apareixen les peinetes i l’amaniment complet del seu vestit principal. També he modificat el contrast, l’exposició i les ombres.

Amistat

Aquestes fotos representen l’amistat i la unió entre dues persones. En la primera foto hi som jo i la meua millor amiga, que hi som amigues des de abans de nàixer, ja que tant les nostres mares com pares hi eren amics des de la infància. Els dos braços en els cors, per són confiança, respecte, sincerat. En general les dos fotos mostren suport i l'ajuda que et pot proporcionar una persona tant en els bons moments com en els dolents, i que no t'abandona tot i que les circumstàncies puguin ser dures. També és alegria, felicitat, comprensió i sobretot poder ser lliure, tal com eres.

 

Desconnexió

Per a mi la lectura es un moment de relaxació i tranquil·litat. Els llibres t’obrin un món gegantesc de possibilitats, de conèixer i aprendre coses noves, desenvolupar la teua imaginació i creativitat. Per tot això i més, agraeix que des de ben menuda m’introduïren en aquest món tan fantàstic. Eixa es una de les dos prestatgeries de ma casa plena de llibres, contes, còmics i d’altres coses.

Viatjar

No hi ha cosa que m’agrade més que viatjar, ja siga pel país o per l’estranger. M’agrada conèixer i aprendre coses noves de diferents cultures, llocs, provar els plats típics i com no mai pot faltar un imant de record, d’on hem estat o han estat coneguts i familiars. Des de ben petita en la meua família, alguns estius ens hem anat de viatge per Espanya i ja també de més major he viatjat a l’estranger, he estat  a Itàlia i a Praga. Una cosa que tic molt clara es que encara queden tant llocs a Espanya com països per visitar, si pogués faria un viatge per tot el món coneixent i enriquint-me de cultures noves.

 

Nemo

Des de petita m’agraden els animals i els meus pares sempre m’han inculcat el respecte per aquests i que hi es un compromís per cuitar-li’ls, netejar-li’ls, etc. Com els meus pares ja havien tingut una pastora alemanya i sabien el que comportava tindre un animal gran a un pis, no volien més animals, aleshores jo de menuda sols vaig tindre unes tortuguetes i un hàmster. Però el nadal passat van arribar en la sorpresa d’un gatet adoptat. Nemo, que es com es diu el gat, porta ja quasi un any en nosaltres i és el rei de la casa, es el nostre amor, encara que siga un pillo i a més a més pareix que porte esmoquin pel seu pelatge blanc i negre. Pense que es molt important educar als infants a respectar els animals i fer-li’ls entendre que NO són joguets, que els podrem tirar, quan ja ens cansem.

Solidaritat

Sóc una persona a la que li agrada ajudar a la resta de persones i no li agraden les injustícies. Pense que tots som iguals, no hi ha cap persona superior o inferior a un altra, independentment del teu lloc de procedència, cultura, sexe, ètnia, ideologia, riquesa, preferències sexuals, etc. TOTS SOM IGUALS. I és molt important ajudar-nos uns a altres, doncs es ací on es crea la força d’una societat. En la fotografia es veu una medalla simbòlica que em varen donar a la finalització d’un camp de voluntariat. Jo sempre havia vist a les meues cosines majors, anar-se’n a altres països de voluntàries i havia volgut fer algun voluntariat com elles i, al final vaig decidir apuntar-me’n als camps de voluntariat de l’IVAJ i vaig anar a un poble d’Almeria, Padules, a fer un voluntariat sobre cine inclusiu en el medi rural i vaig estar dos setmanes aprenent sobre cine, fent curtmetratges i convivint en altres voluntaris i en persones en Síndrome Down, va ser una experiència meravellosa i molt enriquidora. Recomane a qualsevol persona que faça un voluntariat que ella li agrade, perquè realment et canvia a millor com a persona.

Vocació

Sempre he volgut ajudar a la gent, en un principi pensava que l’única cosa que hi havia per ajudar a la gent hi era a la branca de la sanitat i jo pensava que anava a dedicar-me a ser fisioterapeuta, metgessa o relacionat, però al poc de passar a l’institut vaig veure que la biologia, física i química no se me donaven bé, però en canvi les llengües i els idiomes sí, aleshores vaig pensar en estudiar turisme o paregut. El problema hi era que quan pensava en ser això no plenava el meu cor d’alegria i entusiasme. Un dia mirant a vore si havia alguna cosa que m’agradés, vaig vore un curtmetratge sobre educació especial i en eixe moment el cor em va tornar a bategar ple d’entusiasme, vaig trobar la meua vocació i d’una forma d’ajudar també a les persones i a la societat, doncs la millora i canvi de la societat ve d’educar els infants que hi són el futur de la societat. En la imatge es veuen alguns dels detalls que m’han fet  a pràctiques i he de dir, que entrar en una classe a les nou del matí, que els infants et conten les seues coses, explicar-li’ls coses noves, innovar i introduir noves pràctiques... es molt satisfactori i gratificant.

Com a conclusió del que hi és la fotografia digital hi es un molt bon recurs per treballar a l’aula perquè a més a més de les aportacions positives, que he nomenat al principi, es poden treballar moltes altres competències, que no hi són de TIC, però que també són molt importants per el seu desenvolupament, com són les emocions, la família, entre altres. Quina activitat es podria fer en xiquets i xiquetes de 3 anys? Doncs bé, aquesta activitat, la vaig vore al CEIP Regina Violant d’Almassora, i constava de que als infants se’ls donà un llibret d’espiral en cartolines i a casa, en ajuda de les famílies, havien de omplir-ho en fotos i decorar-ho en pegatines o el que volgueren. Una vegada fet el portaven a classe i contaven qui hi havia en la foto i que passava en ella. Els llibrets es quedaven a l’aula i els infants podien agarrar, en el moment de lectura, el llibret que volgueren per veure’l o contar-se entre ells les fotos.

Espero que us haja agradat aquesta entrada i que li doneu un bon us a les vostres càmeres, si les teniu un poc oblidades. 

Fins la pròxima! 👋