Aprenentatge-Servei (APS)
Abans de definir que hi és, anem a indagar una mica sobre la seua història i creació.
Les primeres notícies de possibles activitats precursores de l'APS, es troben a finals del s.XIX i principis del s.XX a Mèxic. En 1910 va sorgir al país centreamericà una pràctica coneguda com a "extensió universitària", constituïda com un servei social que s'havia de cursar obligatoriament. Al mateix temps als EE.UU, es va crear un "servei civil" equivalent al servei militar, amb el interès que els joves descobriren maneres de servir el país més enllà del militar. Aquest model va originar diverses formes de serveis socials juvenils que van traspassar fronteres i inclòs un oceà.
En l'actualitat aquestes pràctiques hi són en plena expansió i en alguns països, ja hi són més avançats i ja ho estan implementat de forma integrada en els seus sistemes educatius.
A Espanya, el Centre Promotor d'APS² de Catalunya (2012) ho defineix com una proposta educativa que combina processos d'aprenentatge i tasques de serveis a la comunitat. La seua articulació prèn la forma d'un projecte educatiu, pensat perquè els participants aprenguen enfrontant-se a necessitats reals sobre les que és possible intervindre en possibilitats de millora. Des d'aquest punt de vista, l'APS implica una experiència pràctica d'acció i reflexió en que l'alumnat aplica continguts, desenvolupa competències i resol problemes reals, dins del marc acadèmic, a través d'una activitat de servei social a la comunitat.
És molt important entendre que l'APS no es pot confondre amb els voluntariats o altre tipus de treball social, ja que aquests no mantenen una relació directa amb l'aprentatge acadèmic.
Jo en el meu cas, ja havia tractat en anterioritat el APS a segon de carrera en l'assignatura de "Fonaments de l'expressió corporal; Jocs motrius a l'Educació Infantil", en que en conjunt amb altres companyes de carrera vam fer unes jornades de psicomotricitat alguns dissabtes a l'UJI per xiquets i xiquetes amb Trastorn d'Espectre Autista (TEA), de l'Associació Asperger Castelló, atès que des de la associació veien una mancança d'activitats motrius, adaptades a les característiques d'aquests infants. Aleshores durant les dues hores que estaven, aproximadament, estavem en els infants per grups i jugavem i feiem els jocs en ells..
Actualment, he tornat al APS a partir d'un treball grupal de classe en la que teniem que incloure les metodologies del APS o DUA dins d'una unitat didàctica o fent activitats en aquestes metodologies en dies especials del calendari. El meu grup de treball va decidir fer l'APS i incloure-la a una unitat didàctica. La unitat didàctica que hem escollit es sobre alimentació saludable. Els objectius que volem trballar en aquest treball d'APS són:
- Educar la població en hàbits alimentaris saludables.
- Conèixer la importància de previndre patologies a través de l'alimentació adequada i, concretament previndre l'obesitat i el sobrepés infantil.
- Desenvolupar habilitats socials i organitzatives i, fomentar l'empatia, la responsabilitat i la iniciativa en els alumnes.
Comentarios
Publicar un comentario